TERMES
Persona la identitat de gènere del qual no correspon amb el sexe que li va ser assignat en néixer. Pot fer o no una transició mèdica, social o legal. Ser trans és una identitat vàlida per ella mateixa, sense importar canvis físics, legals ni socials.
Persona assignada dona en néixer que s'identifica totalment o parcialment amb el gènere masculí. Pot adoptar un nom nou, pronoms masculins i fer (o no) canvis físics. És un home, independentment del seu historial mèdic o documents legals.
Persona assignada home en néixer que s'identifica com a dona o es mou cap a allò femení. La seva identitat com a dona és completament vàlida sense necessitat de transicionar mèdicament o canviar-ne l'aparença física segons estereotips.
Persona la identitat de gènere de la qual no s'ajusta al sistema binari home/dona. Pot fluctuar, incloure tots dos gèneres o cap. Algunes persones no binàries es consideren trans, d'altres no. Usen diversos pronoms com “ell” o combinacions segons la seva identitat personal.
Identitat de gènere canviant en el temps, en què una persona pot sentir-se més femenina, masculina, tots dos o cap en diferents moments. És una forma vàlida d'experimentar el gènere i no implica necessàriament transició física o legal.
Persona que no sidentifica amb cap gènere. Es pot sentir completament aliena a les categories de gènere existents. No implica necessàriament rebuig cap al cos o una experiència de disfòria, però sí una distància respecte al concepte de gènere.
Identitat que barreja característiques tant masculines com a femenines, o es posiciona entre els gèneres tradicionals. És una identitat no binària que no es limita al sistema home/dona i pot incloure elements personals, emocionals i culturals diversos.
Terme ampli que descriu identitats sexuals i de gènere no normatives. Usat com a forma d'apoderament polític i resistència davant d'etiquetes imposades. Algunes persones trans i no binàries ho adopten per rebutjar definicions rígides sobre la seva identitat.
Identitat utilitzada per algunes persones indígenes d'Amèrica del Nord que combinen elements masculins i femenins. Té connotacions espirituals, socials i culturals. No ha de ser apropiada per persones no indígenes, ja que està lligada profundament a tradicions específiques.
Procés mitjançant el qual una persona modifica aspectes de la vida per viure d'acord amb la seva identitat de gènere. Pot ser social (nom, pronoms), mèdica (hormones, cirurgies) o legal (documents). Cada transició és única, vàlida i personal.
Implica adoptar un nom, pronoms, estil de vestir i rol social d'acord amb la identitat de gènere. No requereix intervenció mèdica. És un pas clau per al reconeixement personal i social, i moltes vegades el primer que una persona trans pren.
Procés físic que pot incloure teràpia hormonal, cirurgies o altres tractaments mèdics per alinear el cos amb la identitat de gènere. No totes les persones trans desitgen o hi poden accedir, i no defineix la validesa de la identitat.
Canvis en documents oficials (DNI, passaport, certificats) per reflectir el nom i gènere amb què una persona s'identifica. Pot implicar tràmits jurídics complexos, però és fonamental per al reconeixement institucional i laccés a drets en molts contextos.
Nom que una persona trans adopta per representar la identitat de gènere. Usar-lo correctament és una mostra de respecte i reconeixement. Contrasta amb el “nom mort”, que moltes vegades genera dolor i disfòria si es fa servir sense consentiment.
Pronoms amb què una persona s'identifica i desitja ser referida (com ell, ella, ell, etc.). Usar-los correctament respecta la identitat de gènere i promou inclusió. Ignorar-los pot causar dany emocional i és considerat una forma de discriminació.
Malestar o incomoditat per la incongruència entre la identitat de gènere i el cos, o el tracte social rebut. Pot afectar la salut mental i emocional, encara que no totes les persones trans lexperimenten. No és un requisit per ser trans.
Alegria, benestar i plenitud que una persona experimenta en viure o ser reconeguda d'acord amb la identitat de gènere. És una experiència positiva que valida la identitat. Es pot sentir en fer servir roba afirmativa, ser nomenada correctament o veure reflectida la seva identitat.
Persona la identitat de gènere de la qual coincideix amb el sexe que li van assignar en néixer. No ha necessitat transicionar per viure la seva identitat. El terme ajuda a visibilitzar la diferència amb les persones trans i evitar assumir que allò cis és allò “normal”.
Suposició cultural i social que totes les persones són cisgèneres, i que el cis és el correcte o natural. Aquesta norma invisibilitza les identitats trans i no binàries i promou prejudicis en àmbits com la salut, l'educació i el treball.
Ser percebut per la societat com el gènere amb què una persona s'identifica. Tot i que pot ser desitjat per algunes persones trans, centrar-se en “passar” pot ser excloent o nociu per als que no compleixen amb expectatives normatives de gènere.
Divulgar sense consentiment la identitat de gènere o sexual duna persona. Pot causar danys, rebuig o violència. És una violació greu de la privadesa. Només la persona té dret a decidir quan, com i amb qui compartir-ne la identitat.
Nom que una persona trans va deixar de fer servir després de la seva transició. Usar-lo sense permís pot causar disfòria, angoixa i representa una manca de respecte. Evitar-ho és crucial per protegir la dignitat i salut emocional de les persones trans.
Terme mèdic considerat antiquat i medicalitzant. Encara que algunes persones grans ho usen, moltes ho rebutgen per associar-se amb un enfocament patològic. Es prefereix trans o transgènere per ser termes més respectuosos, inclusius i desvinculats del diagnòstic clínic.
Terme que varia segons el context cultural. A Llatinoamèrica pot ser una identitat política i de resistència, però en altres llocs es fa servir de forma pejorativa. S'ha d'usar només si la persona s'identifica així, respectant-ne el significat contextual.
Expressió reduccionista que suggereix que ser trans es limita a canviar òrgans sexuals. Es prefereix parlar d'“afirmació de gènere” o “transició”, ja que abasten aspectes emocionals, socials, mèdics i legals de l'experiència trans.
Terme ofensiu i incorrecte usat històricament per referir-se a persones intersex. És biologicista, patologitzant i deshumanitzant. El terme correcte és “persona intersex”, que respecta la diversitat corporal sense reduir-la a una anomalia mèdica.
Termes usats en discursos transfòbics per invalidar drets trans. Transgenerisme suggereix que ser trans és una moda o conducta. Ideologia de gènere és una invenció política que nega l'existència d'identitats fora del binarisme cisheteronormatiu.
Expressions inexactes i ofensives. Assumeixen que el gènere ve determinat en néixer i neguen la identitat real de la persona. Es recomana dir “assignat home/dona en néixer”, una forma més respectuosa i precisa.
Dir que un nom anterior és el “real” invalida el nom escollit per una persona trans. El nom actual, amb què s'identifica, n'és el veritable nom. Usar “nom afirmat” és la forma respectuosa i correcta.
Frases que impliquen que una persona trans està fingint la seva identitat. Són profundament irrespectuoses i transfòbiques, ja que redueixen la identitat de gènere a una actuació o engany. S'han d'evitar sempre.
Insults transfòbics i homofòbics usats per desqualificar o burlar-se de persones que no encaixen en els rols tradicionals de gènere. Són ofensius, deshumanitzants i carregats de violència simbòlica i social. El seu ús s'ha d'evitar completament.