Gargallo és un dels escultors que tenen més obres als espais públics i a l'abast de tothom. A la ciutat de Barcelona, per exemple, es poden trobar peces seves a la plaça de Catalunya, com ara El pastor de l'àliga o El pastor del flabiol (1928), d'estètica noucentista i classicista; l'escultura Urà (1933), al vestíbul de l'Ajuntament de Barcelona, una obra amb molts elements decoratius que recorden l'art déco; els grups escultòrics de la cavalcada de les valquíries al gran arc del prosceni del palau de la Música Catalana; La veremadora (1928), als jardins de Miramar de la muntanya de Montjuïc; la Salutació olímpica (L'atleta clàssic i l'atleta modern) (1929) i Els aurigues (1929), a l'Estadi Olímpic Lluís Companys; diverses peces que decoren els pavellons de l'hospital de Sant Pau; els quatre baixos relleus de la façana dels cinemes Bosque (1907), que són un autoretrat i els retrats de Picasso, Nonell i Ramon Reventós, a la Rambla del Prat; etc.
L'obra de Gargallo es pot trobar també, entre altres, al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, de Madrid, al Museu Pablo Gargallo, de Saragossa, i en nombroses col·leccions particulars. La seva obra es caracteritza per la constant contradicció, l'ambivalència i la dualitat, i per l'eterna pugna entre el classicisme i l'avantguarda, que voreja constantment el perill del decorativisme i l'ornamentació.
De la seva tasca com a medaller destaca la medalla feta el 1911 en ocasió del VII Congrés del cotó, conservada actualment a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
