Frida Kahlo va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacán, al sud de la ciutat de Mèxic. Va ser la tercera de les quatre filles de Matilde Calderón i del fotògraf jueu-alemany Guillermo Kahlo.
Va estudiar de l'Escola Nacional de Preparatòria, on tenia un grup d'amics que es feien anomenar "Los Cachuchas", eren coneguts per la seva rebel·lia política. Abans de dedicar-se a la pintura, fou estudiant de medicina.
El 1925 va resultar greument ferida quan l'autobús amb el qual viatjava va ser atropellat per un tramvia. Va patir múltiples fractures que van necessitar més de trenta operacions quirúrgiques al llarg de la seva vida.
Durant la seva recuperació va ser quan es va iniciar en la pintura, pintant els seus primers autoretrats a l'oli. Uns anys més tard, va presentar les seves pintures a Diego Rivera, qui va conèixer quan ella estava estudiant. Ell la va animar a continuar pintant. La seva relació era cada vegada més propera i el 1929 es van casar, quan ella tenia 21 anys i ell 46.
Rivera va influenciar en els colors i la temàtica de les seves obres, el folklore popular del seu país. Frida sovint utilitzava la juxtaposició d'objectes incongruents, marcada per un estil surrealista.
De les 143 pintures de Frida Kahlo, 55 són autoretrats. Els seus quadres tracten sobre els aspectes més dolorosos de la seva vida, la desintegració del seu cos i el sofriment que ella patia.
Frida era bisexual i va mantenir relacions tant amb homes com dones, entre els quals estan l'escultor estatunidenc Isamu Noguchi, la cantant Chavela Vargas i la cantant i ballarina francesa Josephine Baker. El seu matrimoni amb Diego Rivera va ser complicat, principalment per les infidelitats que hi va haver per part d'ambdós, fet que va acabar desencadenant amb el divorci d'ells dos. Els dos havien format part del partit comunista de Mèxic.
Va realitzar exposicions a Nova York el 1938 i 1939 a través de contactes com André Breton, surrealista francès. També va exposar a la galeria d'art contemporani de mèxic.
El 13 de juliol del 1954 va morir a Coyoacán als 47 anys a causa d'una trombosi pulmonar, les seves últimes paraules van ser: Espero alegre la salida y espero no volver jamás.
